Ruta dels Càtars: (PEDRAFORCA, ABRIL DEL 2004)

Aquesta entrada es un parèntesi al viatge de la Ruta dels Càtars (si vos hi fixau bé, el títol també hi està entre paréntesi) per recordar una ascensió que vaig fer amb en Fede al Pedraforca a l'any 2004, quan encara no coneixia els blogs i escrivia al "Setmanari Felanitx" i que me feia gràcia recordar, ja que no hi varem poder pujar aquest any. Per a la meva sorpresa he trobat la crònica del viatge.








SERRA DEL CADI
PEDRAFORCA 2.497 M.
(del 7 al 12 d’abril)

Tancat dins un excusat d’un bar de carretera en el trajecte cap el pirineu francès, on les cridades al movil al meu company de viatge, Fede, que seia a la barra no servien per a res. Un presagi del que podria esdevenir els pròxims dies?. Al final la porta s’obri sola.
Ens dirigim de cap a Gavernie amb la finalitat de passar uns quants dies fent jornades d’alta muntanya a l’estil alpí i assolir uns del cims mes alts dels pirineus, el Vignemale de 3.298 m. amb el seu singular glacial mes gran i complicat que hi ha dins la serra pirenaica.
La carretera mes curta per arribar a Gavernie es passar pel port de muntanya del Tourmalet a 2.115 m. (molt conegut per les voltes ciclistes). Pero poc abans a la població de St. Lary-Soulan ens informen que el port esta tancat. Ens veim obligats a fer la volta un poc mes llarga passant per Lourdes.
El temps no es massa bo, esta nevant, fa boira, vent i fred i pel que diuen les previsions del temps pels pròxims dies la cosa no millora. Els bars estan tancats, ningú pels carrers. He comprat tres rodets de fotografia, Fujifilm de 200 ASA de 36 diapositives, son els que mes m’agraden per fotografia de muntanya, hi he notat un increment de 4 euros per rodet!!!. “A França els euros volen mes que enlloc, que feim Fede?, baixam cap a Catalunya i miram si podem fer alguna cosa per enllà?”: li dic.
Pel que veim, poques coses es poden fer per França sense diners, i nosaltres precisament no anam a fer turisme, sinó, muntanya.
Feim el trajecte en cotxe un poc mes llarg que per anar-hi fins arribar a Andorra, ens fixam un poc amb els preus, Andorra ja no es el que era. Un poquet mes al sud hi podem trobar el Parc Natural del Cadi-Moixero on hi trobarem el massís del Pedraforca amb 2.497 m. una muntanya mitica dins el Principat.
Arribam a poble de Gósol, als peus del Pedraforca d’on parteix una ruta d’unes 3 hores, no tant transitada com la del poble veí de Saldes del Cadí.
Ens comunicam via SMS amb uns companys del Grup Excursionista Cabrit que son per Núria a la Cerdanya intentant el Puigmal, ens indiquen que en dia d’avui (10-04-04) han pujat l’Ortiga de 2.7...i pico de metres. i que demà pujaran el Puigmal amb 2.916 m. Finalment ho aconseguiren, enhorabona!.
Cercam un lloc tranquil, com cada vespre, on deixar el 4x4 anivellat per passar-hi la nit a dins.
Per fi, la nit es estrellada. Es preveu un bon dia per a demà, però, la radio indica que només serà fins a migdiada. Ens despertam a les 7’00 h., degut al fred no começam la caminada fins a les 9’00 h. Estam a una alçada de 1.400 m. i mai en la vida havia tingut tant de fred. Els primers rajos de sol optimitzen la pujada i sobre les 12’00 h. arribam al cim del Pedraforca. Uns catalans ens donen l’enhorabona per ser els primers en obrir traça dins la neu, han estat necessàries les botes de plàstic i els crampons. Un grup d’unes 7 o 8 persones que pujaven per l’altra vessant abandona l’ascensió a “l’Enforcat” a pocs minuts del cim per falta de crampons en un dia envejós i esplèndid. Una decisió intel·ligent.
Per anar fent camí cap el nostre destí final, el port de Barcelona, ens dirigim amb el cotxe cap a la Garrotxa a la zona volcànica d’Olot. Arribam a Sta. Pau i d’allà iniciam un trekking de 4 h. pel G.R.2 (camí de gran recorregut) on visitam el volcà Forcat, el volca de Sta. Margalida i el Rocanegra, mes endavant passarem per a dins la Fageda den Jordà. El paisatge es preciós, però li vàrem trobar un defecte, la massificacio turística. L’estany de Banyoles, conegut darrerament per una noticia tràgica, va ser objecte d’una altra excusa per estirar les cames a l’hora que l’envoltarem.
I si finalment desprès d’uns dies a Pirineus no passau el temps per les Rambles mentre esperau embarcar i us trobau amb Carmen de Mairena, ... probablement no haurà estat una aventura.